lectures de la missa del diumenge IV de durant l'any 29 gener 2017

DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY

«la vostra recompensa és gran en el cel»

Lectura de la profecia de Sofonies

Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

So 2,3.3,12-13

Salm Responsorial

R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.

El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vida als cecs,

el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R

El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, per tots els segles. R

Sl 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu.
Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»

1Co 1,26-31

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Mt 5,1-12a

"Feliços els pobres en l’esperit"

El llibre de Sof presenta la situació abans de la «reforma de Josies» promoguda pel profeta Sofonies. Judà, sotmesa als assiris, viu invasió de costums estrangers: cal profunda reforma religiosa i social. Els oracles profètics haurien de dur a la conversió, però no aprenen la lliçó.
L’esperança se centra ara en la Resta d’Israel: almenys els humils del país busqueu la bondat i la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor (el famós «dies irae, dies illa» que vol estimular la conversió).
A Corint la Comunitat són gent de condició social baixa. Mireu qui sou els qui heu estat cridats. Això mostra un cop més la preferència de Déu pel més dèbil: Abel davant Caín, Jacob davant Esaú, David...
Així ningú no pot gloriar-se davant Déu.
Mt, al primer dels cinc grans «discursos» en què estructura l’evangeli (5,1- 7,27), presenta el programa del Regne: les Benaurances, perfecta síntesi de l’Evangeli, icona del deixeble de Jesús, paradoxa només comprensible a la llum de la fe.
Feliços els pobres: la pobresa-virtut elegida per amor pot vèncer la pobresa-pecat, filla de la injustícies i imposada per l’egoisme.
Jesús promet felicitat no només en l’eternitat (posseiran la terra, seran consolats —saciats— compadits, veuran Déu) sinó també ja en el present (d’ells és el Regne del cel).
La solidaritat dels qui ploren perquè estimen; el realisme dels humils; la coherència dels qui amb fam i set de ser justos s’hi esforcen; la misericòrdia dels compassius com el Pare; la transparència dels nets de cor; el compromís ferm dels qui, a més de desitjar-la, posen pau; la pista martirial segura dels perseguits pel fet de ser justos: són garantia d’identitat cristiana!

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi